El culte al cos????

Fa una setmana i mitja van estar parlan, a un programa de Tv3 (Banda Ampla), sobre l'obesitat que cada dia és més present en la nostra societat. Aquesta es presenta en contraposició a les models en les que també es volen reflexar molts i moltes joves de la nostra societat.

En el programa és van arribar a poques conclusions, ja conegudes per tots. Primerament que l'obesitat és un problema i greu de salut, com també ho és l'anorexia o la bulímia ( transtorns de l'alimentació). També es van plantejar el problema com una moda, és a dir, ara és moda està prim??? Et veuen millor? És important per a tu com et veuen, o com et veus???

Llavors, jo proposo nosaltres com a educadors/es cada dia hem d'ensenyar mostrar als nostres alumnes/as, fills/es, nebots/des....què??que no mengin allò que els agrada, cada dia?perquè és dolent per la salut. O, que no s'obsecioni amb el menjar?que ha de fer cinc àpats al dia?que ha de menjar fruita, verdura, llegums....i del que no és bo però que cada dia i a cada moment surt pel la tv només els caps de setmana????

Crec que és un tema molt complicat i no li acabem de donar el ressó que té, ja que si anéssim a mirar un sol menú d'escola: un metge potser et diria que està bé, però un altre que s'ha de menjar dissociat, l'altre que no mengis fruita després dels àpats, que hi ha masses fregits...

En fi, mil opcions i el que sabem segur és que cada any a Espanya es mor més gent per malalties del cor relacionades sobretot amb l'obesitat i, també, que hi ha un munt de casos de tanstors de l'alimentació...per tant, torno a preguntar, què estem fent malament???Som nosaltres o és la publicitat? que es contraposa amb les models que ho anuncien, que estan primissimes???

Aquí deixo en obert el debat, animeu-vos, perquè ja veieu que jo vaig molt perduda.

Això és nord-amèrica!!!!

Divendres passat tots i totes ens vam fer ressó del què passava al Colorado, el més conegut pel "Nen del Globus""".

Després de tenir a tots EEUU pendent de la reteransmissió del recorregut del globus va resultar que el nen estava amagat en un altell. Quan el van trobar a l'atell el seu pare li va preguntar: " Què hi feies aquí??", Ell no va dubtar en contestar: "Pare, tu vas dir que formava per del show" i així ha estat, tal i com avui tots els diaris en comuniquen els pares han siguts culpats per la justícia de Colorado, només volien sortir a la televisió, només recórre una gran quantitat de programes.

Ara jo hem pregunto, quins valors estan inculcants a aquests nens??Animeu-vos i contesteu, a veure si entre tots/es en treim algun raonament, que ho duto....jejejejje

ah! penjo la notícia que he trobat al periòdico de cataluya, per si algú/ana no ho havia llegit...aquí

El valor més preuat....

Des de dijous passat que el meu cap dóna voltes: "quin serà el valor més preuat per a mi i que el reflecteixo en la meva pràctica diària???"...i ahir al matí "txassssssss" va aparèixer davant dels meus ulls.

Era l'hora del conte, com cada setmana, i vam posar la cançó que ens introdueix, que ens condueix al racó del conte, que ens permet l'entrada a tots els personatges que ho volen i, el més important, que ens introdueix a un valor importantíssim, el saber escoltar.... Cliqueu aquí i descobrireu quina és aquesta cançó...

A tots ens agrada ser escoltats i escoltar el què ens han d'explicar, és una pràctica molt important que crec que cada cop més s'està perdent per culpa de la rapidesa en què vivim el dia a dia, la típica frase " ja m'ho explicaràs que ara tinc pressa....". No, hem de saber parar, escoltar i ser escoltats, que també és molt important. Què creieu???

Mort en nom de Déu

Ahir llegint el diari em vaig topar amb aquesta notícia "Mort en nom de Déu". La vaig llegir i rellegir i, avui, l'he llegit i rellegit i per més que la llegeixo no l'acabo d'entendre...

Segons aquesta notícia un matrimoni dels EUA va deixar morir a la menor de les seves filles que estava malalta perquè creien que Déu i les seves pregàries la salvarien.

Van vulnerar de totes totes el dret a la vida i a ser hospitalitzada i tractada, només perquè creien que només Déu la podia salvar i curar.

Mai se li va diagnosticar cap malaltia i fins al dia de la seva mort no van ser capaços de trucar a ningú.

Ara, el jutje ja ha dictat sentència i ha quedat molt lluny del què s'esperava. Cada un passarà un mes dels pròxims sis anys a la presó (un ingressarà cada març i l'altre cada setembre) i tots dos estaran deu anys més en llibertat condicional. També, els altres tres fills seran visitats cada dos o tres mesos per una infermera. Per assegurar-se de que no passi el mateix...

Aquí és on jo volia arribar, al que no entenc...és a dir, tothom ho troba normal?és just que aquest matrimoni només se'ls sentencii d'aquesta manera? És just que no els treguin la custòdia dels seus tres fills?És normal que encara un magistrat fagi declaracions com: “són molt bona gent que va prendre una mala decisió, una decisió temerària”. I que ells tinguin la barra de dir: “No lamento haver confiat plenament al Senyor la salut de la meva filla”.

El dimarts passat a classe vam engegar un debat sobre religió i sobre els valors morals que ens inculca l'esglèsia i el catolicisme. Jo no sóc creient i, respecto totes les cultures i religions que puguin existir, però això és intolerable i irrespectable. La sentència ha quedat molt curta. la seva actuació no va ser justa per la seva filla, li van negar el dret d'auxili, la van deixar morir, jo crec que això no pot entrar dins de cap religió, les persones i la seva vida van per davant de tot.

Convido a tothom a llegir la notícia, no té pèrdua...i a fer comentaris, naturalment!!!