Atreveix-te a pensar!!!!

Atreveix-te a pensar és el llibre d’en Terricabras que m’he llegit en aquesta assignatura, com ja vam dir ahir i com vam estar parlant amb les companyes que s’havien llegit aquest llibre, és un llibre que no es pot llegir i quedar-te igual, sinó que et convida però alhora t’obliga a pensar i reflexionar sobre aspectes que ben poques vegades ens qüestionem.
És un llibre que no el spots agafar abans d’anar a dormir, perquè una de dues o estàs molt cansat i et fa dormir més perquè no saps ni el que estas llegint, o bé, et desperta tan l’interès que l’endemà tens problemes greus per aixecar-te del llit quan sona el despertador…
És molt obert, no és un manual que t’obliggui a pensar d’una determinada manera, sinó que juga molt amb el relativisme de les coses i el obrir-se a nous ports.
Hi ha hagut vegades que realmente s’ha fet dur, ja que jo sobretot no tinc opinió sobre totes les qüestions del món, i m’obligava a buscar informació per saber-ne més i per tenir una opinió sobre el què es deia. Així com la frase “per poder mentir s’ha d’aprendre a dir la veritat” . Aquesta si la llegim d’una vegada, és d’aquelles frases que subratlles al llibre i t’en fas una opinió d’un momento, però quan pares atenció al que acabes de subratllar diues:” espera, espera, per què ho deia això?”. En aquell moment t’obliga a anar enrere i trobar-hi el sentit…
Com aquests podria posar uns quants exemples més , tal i com vam fer ahir a la presentació del llibre, que us vam convidar a pensar i reflexionar i és que només per aquest motiu val molt la pena llegir aquest llibre, ja que tots/es hauríem de fer aquest esforç de pensar i reflexionar i preguntar-nos a nosaltres o altres perquè fem això i no allò, només despertant el nostre interès despertarem l’interès dels altres i, sobretot, el dels nostres alumnes/as. No podem caure però, com ens diu Terricabras, a buscar tres peus al gat, però si que ho hem de fer fins que ens donguem per ben contestats!!!

Ponència Coordinadora d’OngD

El passat dijous dia 10 de desembre del 2009 va venir a la facultat la coordinadora de la coordinadora de les ONGD.
Ella, molt bé, ens va explicar què feia a la seva feina i sobretot amb quines organitzacions treballaven, és a dir, que no treballen amb qualsevol, sinó que amb les que són de desenvolupament, les ONGD. Jo d’això no en tenia ni idea, però ella em va resoldre el dubte en un momentet, aquestes ONG són les que treballen amb solidaritat amb els països del sud.
Ens va explicar, també molts actes dels que fan i quina era la seva història, tant de la coordinadora com de la cooperació en general. Pel que fa a la cooperació ens va explicar que no n’hi ha prou amb cooperar, sinó que a més s’ha de tendir a aquest desenvolupament.
Va ser una ponència molt entretinguda i molt motivadora per aprendre conceptes que, com a mínim jo, no havia sentit gairebé mai. Ho va fer molt bé, ens ho va fer tot molt gràfic, molt vivencial….amb les seves paraules transmetia passió pel que fa. Ens va passar portava un power, per poder frenar-se alhora de parlar sobre el què es fa, ja que sinó segurament hauria estat hores i hores parlant sobre la coordinadora i la cooperació. És molt maco veure parlar una persona amb tanta devoció pel que fa, la veritat es que et transmet aquesta i t’entren moltes i moltes ganes de fer el mateix. Jo no he entrat mai en el terreny de la coperació, però no el descarto, crec que si tothom donguéssim una miqueta més del que podem tot aniria millor.

Educació per la ciutadania...

Avui pel matí després de la ponència d'ahir m'he llevat amb ganes d'educació per la ciutadania. El primer que em trobo és un clar exemple de per què cal aquesta assignatura i és que Viena ahir per la nit en el partit de UEFA ens demostra que la societat es trenca i que no sabem com parar-ho. Un assignatura, matèria d'aquesta tipologiapodria semblar que ja va implícita en totes les assignatures i en totes les hores que ens eduquem però per fets tan lamentables com els d'ahir queda totalment demostrat que no hem fet bé la feina i que potser si que cal aquesta assignatura.

Us deixo un link per qui vulgui ampliar aquesta notícia i opinar... Fes clic aquí.

A més, llegint sobre educació per la ciutadania m'he topat amb una notícia del 2006, just quan l'olla era al foc. L'Església ja es va posicionar en contra des de llavors, com molt bé ens van explicar ahir si el llibre presentat sortís de Catalunya i anés a Espanya no tindria bona acollida per la diversitat de famílies. A més, ells proposen aquesta assignatura com a alternativa a la religió, com si els creients no haguéssin de ser ciutadaans del món, no???cada co em fan més riure aquesta gent, n'hi ha cada un...

Si voleu aquí us penjo el link!!!

Bon pont a tothom!!!

Un incís als paradigmes...

L'últim dia se'ns va passar unes fotocòpies sobre els tres paradigmes, me'ls he estat mirant i n'he tret algunes conclusions, a veure què en penseu???

Tecnològic on l’activitat del professor és instrumental i està orientada a la solució de problemes com si fóssin qüestions tècniques, aplicar regles generals a situacions específiques. Aquest està estrictamente relacionat amb el coneixement disciplinar, és a dir, amb el coneixement pur i duur. No anirà més enllà només aplicarà el que ja coneix, també tindrà per tant, coneixement pedagògic, però simpliment coneixement.

Pràctic-Reflexiu vol analitzar i comprendre el que fan els docents quan s’enfronten a situacions, singulars, inestables i ambigües. Reflexionar en diferents moments de la pràctica. Per tant, té coneixements a part de disciplinar, pedagògic, de pàctic- docent i coneixement cultural, ja que ja analitza la pràctica.

Sociocrític va més enllà, forma professors amb capacitat de reflexionar críticament. Aquest té tots el coneixements i sobretot el de sí mateix que és per on construim la nostra mentalitat crítica, la que ens fa competents per actuar d’una manera o una altra segons els nostres principis i els nostres valors.

Com ho veieu???no vam comentar-ho molt a classe, així que si algú té alguna coseta a dir...ja ho sap!!!jejejje

Notícies fresques....

Hola companys/es!!!

Avui em disposa a escriure al blog per parlar de l'autoritat o la crisi d'autoritat que representa que tenim avui per avui a les aules. Però, m'he llevat i llegint al diari m'he trobat amb la NOTÍCIA!!!!

Ahir es van reunir molts membres d'equips directius amb el responsable de polítiques educatives per parlar sobre l'implantament de la LEC i sobretot, per posar sobre la taula més decrets d'aquesta LLei, tots aquests ens afecte de manera molt directa a la gran majoria de nosaltres i és per aquest motiu que no m'he pogut estar.

Ahir van aparèixer coses que per a mi poden psitives én un primer moment, com és que barrejem els alumnes/as per diferents edats, que les escoles treballin amb projectes clars, que l'equip directiu pugui consolidar equips docents ( ja que podran escollir qui volen que treballi en aquests equips) i que els directors/es es vegin més recompensats per tota la feina que fan, ja que ara només cobraven un 20% que nosaltres.

Ara bé, com es farà???

1.Proposar que els nens treballin amb diferents grups d'edat, com ja van debatre ahir a polítiques és molt positiu er l'educació, però com ho farem, perquè fer per fer ja hem fet molt i sense molts bos resultats en l'educació de casa nostra.

2.Projectes??? qui els farà tots sabem que molts de nosaltres fins ben començat el curs no sabem on ens tocarà, llavors com podrem firmar un contracte de que portarem a terme aquella tasca docent si no sabem on serem, m'explico???

3.Que els directors fagin els seus grups docents també és molt favorable per l'educació, però també crec que es pot caure amb l'error dels favoritismes. Així com l'observació a l'aula, avui per avui, he tingut temps de veure moltes incongruències en educació i, demoment, cap equip directiu que s'hagi posicionat i hagi donat un cop de puny a la taula per frenar-ho. Llavors, no sé, em costa molt de veure.

Per acabar, us animo a que llegiu la notícia i que digueu la vostra.

P.D: Pep no busco treure més nota...jejejje,crec que és una notícia interessant!!!!

Feu clic aquí

L'educació i els valors pels més joves....

A Lloret es realitza des de fa dos anys un Pla educatiu d'entorn, una resposta innovadora i subvencionada per la Generalitat, que vol donar resposta a les necessitats de la nostra societat.

Al poble si fan un munt d'activitats i una d'elles jo hi participo, és l'estudi assistit a un dels Ies de Lloret.

Cada dimecres vaig a l'institut durant dues hores i procuro crear un espai d'estudi per tal que els alumnes/as de 2n ESO que venen tinguin un bon clima per fer els deures.

Però, no només fem deures sinó que quan acabem sempre fem alguna activitat pensada entre tots/es. Avui, després de la casse d'ahir he decidit veure quin és el grau de coneixement de dos concetes: Valors i educació. I ho hem fet de la següent manera. Durant uns tres minuts han fet una pluja d'idees individualment en un full, després s'han posat en parelles hi han posat en comú les seves opinions, les parelles s'han convertit en grups de 4 i finalment ho hem posat en comú. Voleu saber el resultat???

L'educació per la gran majoria de la classe és una manera de ser, una manera de comportar-te, els que no en tenen són uns mal educats que diuen paraulotes i que parlen malament a la gent gran.

Quan els hi preguntaves, qui té la responsabilitat de l'educació?? responien que els pares i que una miqueta a l'escola, però sempre relacionant amb el comportament. Coses com; quan vas a P3 les "profes" et diuen que no tiris els papers a terra.

Parlant de valors tots/es coincidien a dir que n'hi ha moltíssims, que tenen una "profe" que sempre els parla d'aquestes coses i que és molt avorrit. Cap d'ells s'havia definir, explicar, demostrar què era un valor.

Després d'això i ja per anar tancant hem intentat entre tots fer unes definicions més acurades de valors. Hem vist quins valors podien haver i si ara que en coneixien més s'havien dir-me si es respectaven si es portaven a terme, si sabien posar exemples en els que es podien posar en pràctica aquests valors. La resposta més general és que no es respecte a ningú, que ara ja no és com abans, que si no feies cas a un mestre et picava i com que a ells/es no els escolta ningú, doncs que ells/es tampoc ho pensen fer.

Pel que fa a l'educació hem acabat treient entre tots/es que si que era la manera de comportar-se, però que l'acte anava molt més enllà i que aprendre coses noves cada dia amb continguts, procediments i normes també era educació, que tot ens educava, fins hi tot la tv.

L'activitat ha sigut molt interessant, hem fet molta feina i hem après moltíssim els uns dels altres, però ja hem acordat que encara en queda molta per fer, així que ens hi haurem de posar de valent si tots volem ser respectats i escoltats haurem de respectar i escoltar també.

Vulnerar els drets...

Els pares i mares, segons l'article 26 de la declaració dels Drets Humans, han de tenir el dret preferent d'escollir el tipus d'educació que és dóna als seus fills.
el passat dia 5 de novembre el Tribunal Europeu per als Drets Humans d'Estraburg va imposar a Itàlia retirar els crucifixos que hi ha a les escoles públiques, ja que vulnera l'article 26 esmentat abans.
Per part del govern de Berlusconi ja han enunciat que no en pensen retirar cap i que tot continuarà com estava. A Espanya com no, ens tranquilitzen dient que aquí tot va bé ( Espanya va bien) i que sempre que ha aparegut algun conflicte per la religió s'ha resolt. Joan Ridao secretari d'ERC, en canvi accepta amb bons ulls el que imposa el tribunal d'Estrasburg i pensa que encara s'hauria de tendir més cap a aquesta laïcitat.
Llavors, jo pregunto com pot ser que en ple segle XXI, amb tota la interculturalitat que hi ha a les aules encara s'estigui debaten fets com aquests. Les escoles haurien de saber que si són laiques ho són per a tot, no???Però clar, llavors com justifiquem el Nadal, la festa de Setmana Santa???Això també és vulnerar l'article 26!!!
Algú m'ajuda???
Per cert, us deixo l'article del periòdico de catalunya, que ells ho expliquen molt més extensament!Fes clic aquí.

El culte al cos????

Fa una setmana i mitja van estar parlan, a un programa de Tv3 (Banda Ampla), sobre l'obesitat que cada dia és més present en la nostra societat. Aquesta es presenta en contraposició a les models en les que també es volen reflexar molts i moltes joves de la nostra societat.

En el programa és van arribar a poques conclusions, ja conegudes per tots. Primerament que l'obesitat és un problema i greu de salut, com també ho és l'anorexia o la bulímia ( transtorns de l'alimentació). També es van plantejar el problema com una moda, és a dir, ara és moda està prim??? Et veuen millor? És important per a tu com et veuen, o com et veus???

Llavors, jo proposo nosaltres com a educadors/es cada dia hem d'ensenyar mostrar als nostres alumnes/as, fills/es, nebots/des....què??que no mengin allò que els agrada, cada dia?perquè és dolent per la salut. O, que no s'obsecioni amb el menjar?que ha de fer cinc àpats al dia?que ha de menjar fruita, verdura, llegums....i del que no és bo però que cada dia i a cada moment surt pel la tv només els caps de setmana????

Crec que és un tema molt complicat i no li acabem de donar el ressó que té, ja que si anéssim a mirar un sol menú d'escola: un metge potser et diria que està bé, però un altre que s'ha de menjar dissociat, l'altre que no mengis fruita després dels àpats, que hi ha masses fregits...

En fi, mil opcions i el que sabem segur és que cada any a Espanya es mor més gent per malalties del cor relacionades sobretot amb l'obesitat i, també, que hi ha un munt de casos de tanstors de l'alimentació...per tant, torno a preguntar, què estem fent malament???Som nosaltres o és la publicitat? que es contraposa amb les models que ho anuncien, que estan primissimes???

Aquí deixo en obert el debat, animeu-vos, perquè ja veieu que jo vaig molt perduda.

Això és nord-amèrica!!!!

Divendres passat tots i totes ens vam fer ressó del què passava al Colorado, el més conegut pel "Nen del Globus""".

Després de tenir a tots EEUU pendent de la reteransmissió del recorregut del globus va resultar que el nen estava amagat en un altell. Quan el van trobar a l'atell el seu pare li va preguntar: " Què hi feies aquí??", Ell no va dubtar en contestar: "Pare, tu vas dir que formava per del show" i així ha estat, tal i com avui tots els diaris en comuniquen els pares han siguts culpats per la justícia de Colorado, només volien sortir a la televisió, només recórre una gran quantitat de programes.

Ara jo hem pregunto, quins valors estan inculcants a aquests nens??Animeu-vos i contesteu, a veure si entre tots/es en treim algun raonament, que ho duto....jejejejje

ah! penjo la notícia que he trobat al periòdico de cataluya, per si algú/ana no ho havia llegit...aquí

El valor més preuat....

Des de dijous passat que el meu cap dóna voltes: "quin serà el valor més preuat per a mi i que el reflecteixo en la meva pràctica diària???"...i ahir al matí "txassssssss" va aparèixer davant dels meus ulls.

Era l'hora del conte, com cada setmana, i vam posar la cançó que ens introdueix, que ens condueix al racó del conte, que ens permet l'entrada a tots els personatges que ho volen i, el més important, que ens introdueix a un valor importantíssim, el saber escoltar.... Cliqueu aquí i descobrireu quina és aquesta cançó...

A tots ens agrada ser escoltats i escoltar el què ens han d'explicar, és una pràctica molt important que crec que cada cop més s'està perdent per culpa de la rapidesa en què vivim el dia a dia, la típica frase " ja m'ho explicaràs que ara tinc pressa....". No, hem de saber parar, escoltar i ser escoltats, que també és molt important. Què creieu???

Mort en nom de Déu

Ahir llegint el diari em vaig topar amb aquesta notícia "Mort en nom de Déu". La vaig llegir i rellegir i, avui, l'he llegit i rellegit i per més que la llegeixo no l'acabo d'entendre...

Segons aquesta notícia un matrimoni dels EUA va deixar morir a la menor de les seves filles que estava malalta perquè creien que Déu i les seves pregàries la salvarien.

Van vulnerar de totes totes el dret a la vida i a ser hospitalitzada i tractada, només perquè creien que només Déu la podia salvar i curar.

Mai se li va diagnosticar cap malaltia i fins al dia de la seva mort no van ser capaços de trucar a ningú.

Ara, el jutje ja ha dictat sentència i ha quedat molt lluny del què s'esperava. Cada un passarà un mes dels pròxims sis anys a la presó (un ingressarà cada març i l'altre cada setembre) i tots dos estaran deu anys més en llibertat condicional. També, els altres tres fills seran visitats cada dos o tres mesos per una infermera. Per assegurar-se de que no passi el mateix...

Aquí és on jo volia arribar, al que no entenc...és a dir, tothom ho troba normal?és just que aquest matrimoni només se'ls sentencii d'aquesta manera? És just que no els treguin la custòdia dels seus tres fills?És normal que encara un magistrat fagi declaracions com: “són molt bona gent que va prendre una mala decisió, una decisió temerària”. I que ells tinguin la barra de dir: “No lamento haver confiat plenament al Senyor la salut de la meva filla”.

El dimarts passat a classe vam engegar un debat sobre religió i sobre els valors morals que ens inculca l'esglèsia i el catolicisme. Jo no sóc creient i, respecto totes les cultures i religions que puguin existir, però això és intolerable i irrespectable. La sentència ha quedat molt curta. la seva actuació no va ser justa per la seva filla, li van negar el dret d'auxili, la van deixar morir, jo crec que això no pot entrar dins de cap religió, les persones i la seva vida van per davant de tot.

Convido a tothom a llegir la notícia, no té pèrdua...i a fer comentaris, naturalment!!!