Ahir llegint el diari em vaig topar amb aquesta notícia "Mort en nom de Déu". La vaig llegir i rellegir i, avui, l'he llegit i rellegit i per més que la llegeixo no l'acabo d'entendre...
Segons aquesta notícia un matrimoni dels EUA va deixar morir a la menor de les seves filles que estava malalta perquè creien que Déu i les seves pregàries la salvarien.
Van vulnerar de totes totes el dret a la vida i a ser hospitalitzada i tractada, només perquè creien que només Déu la podia salvar i curar.
Mai se li va diagnosticar cap malaltia i fins al dia de la seva mort no van ser capaços de trucar a ningú.
Ara, el jutje ja ha dictat sentència i ha quedat molt lluny del què s'esperava. Cada un passarà un mes dels pròxims sis anys a la presó (un ingressarà cada març i l'altre cada setembre) i tots dos estaran deu anys més en llibertat condicional. També, els altres tres fills seran visitats cada dos o tres mesos per una infermera. Per assegurar-se de que no passi el mateix...
Aquí és on jo volia arribar, al que no entenc...és a dir, tothom ho troba normal?és just que aquest matrimoni només se'ls sentencii d'aquesta manera? És just que no els treguin la custòdia dels seus tres fills?És normal que encara un magistrat fagi declaracions com: “són molt bona gent que va prendre una mala decisió, una decisió temerària”. I que ells tinguin la barra de dir: “No lamento haver confiat plenament al Senyor la salut de la meva filla”.
El dimarts passat a classe vam engegar un debat sobre religió i sobre els valors morals que ens inculca l'esglèsia i el catolicisme. Jo no sóc creient i, respecto totes les cultures i religions que puguin existir, però això és intolerable i irrespectable. La sentència ha quedat molt curta. la seva actuació no va ser justa per la seva filla, li van negar el dret d'auxili, la van deixar morir, jo crec que això no pot entrar dins de cap religió, les persones i la seva vida van per davant de tot.
Convido a tothom a llegir la notícia, no té pèrdua...i a fer comentaris, naturalment!!!
Ei Mireia!
ResponderEliminarEstic completament d'acord amb tu que la vida i sobretot el DRET a la vida està per davant de qualsevol ideologia o creença.
Aquests pares van passar-se de la línia entre creença i fanatisme, que són dues coses molt diferents. No crec que hi hagi gaire gent com ells ,i això espero, que encomani o deixi la vida dels seus éssers més preuats en mans d'una IDEOLOGIA.
La sentència tampoc és que em sorprengui massa. Evidenment és un càstig infim en relació a la gravetat dels fets. Cada dia veiem injusticies com aquesta a l'hora de dictar sentències.